.

.

.

Nós ossos que aquí estamos

pelos vossos esperamos

Capela dos 0ssos (Évora)

.

.

.

.

.

.

Capilla de la iglesia de Sao Francisco dedicada al Senhor dos Passos. Fue construida en el siglo XVI como espacio para meditar sobre lo efímero de la vida humana. Las paredes están revestidas de huesos y calaveras humanas procedentes de los cementerios de diferentes iglesias y conventos de la ciudad. Se calcula que hay alrededor de 5000 cráneos.

.

Cantar da emigração

Adriano Correia de Oliveira canta a Rosalia de Castro

Rosa, que l' amor s'hi posa

Tenia 4 o 5 anys quan em va donar pel rosa. Ho volia tot d' aquest color: la roba, les sabates, la motxilla, la tovallola de platja... Després se'm va passar. Mai més he tornat a tenir res de color rosa.

.

.

Entre tu i jo

.

Això de les relacions humanes és una cosa extraordinariament complicada. I si hi ha amors pel mig encara més. Fem veure que no ens importa el que ens importa i que ens importa el que no ens importa. Mesurem cada paraula i cada gest amb por de cometre un error fatal. Donem mil voltes a cada conversa, a cada situació. Intentem interpretar el que han dit i el que no diuen. Les respostes i els silencis.

.

Seients reservats

.

Pugem a l’autobús. Està ple. Una noia jove i una senyora gran ens miren. Ma mare porta el braç embenat i no es pot agafar. L’autobus corre pels carrers estrets i mal asfaltats. Salta. Ma mare fa equilibris per no caure. La senyora gran s’aixeca: “Segui, si us plau”. Ma mare seu. La senyora gran es queda dreta. La noia jove ens continua mirant des del seient.

.

.

"(...) Os porteiros da canna eram, em geral, velhotes achacados e ainda por cima quasi sempre constipados por causa das correntes d'ar inevitáveis nas entradas dos palácios. Tossiam muito e outrotanto acontecia aos archeiros."

Palácio Nacional da Ajuda, Sala do Porteiro da Cana

.

Comiat

.

Me'n vaig. Deixo Lisboa. Torno a Barcelona definitivament. Estic trista. Trobaré molt a faltar aquesta ciutat.

.