Quadras

.
Há tantos burros mandando
Em homens de inteligência,
Que às vezes fico pensando
Que a burrice é uma ciência!

................António Aleixo

.

Revolução

.

Llegó otra vez el 25 de Abril y como cada año Café Lisboa conmemora el aniversario de la Revolución de los Claveles en Portugal. Esta vez con poesía.

.

Como casa limpa

como chão varrido
como porta aberta

.

Como puro início

como tempo novo

sem mancha nem vício

.

Como a voz do mar

interior de um povo

.

Como página em branco

onde o poema emerge

.

Como arquitectura

do homem que ergue

sua habitação.

.

Sophia de Mello Breyner

.
.

Preguntas de un obrero ante un libro

.

Tebas, la de las Siete Puertas, ¿quién la construyó?

En los libros figuran los nombres de los reyes.

¿Arrastraron los reyes los grandes bloques de piedra?

Y Babilonia, destruida tantas veces,

¿quién la volvió a contruir otras tantas? ¿En qué casas

de la dorada Lima vivían los obreros que la construyeron?

La noche en que fue terminada la Muralla china,

¿adónde fueron los albañiles? Roma la Grande

está llena de arcos de triunfo. ¿Quién los erigió?

¿Sobre quiénes triunfaron los Césares? Bizancio, tan cantada,

¿tenía sólo palacios para sus habitantes? Hasta en la fabulosa Atlántida,

la noche en que el mar se la tragaba, los habitantes clamaban

pidiendo ayuda a sus esclavos.

El joven Alejandro conquistó la India.

¿El sólo?

César venció a los galos.

¿No llevaba consigo ni siquiera un cocinero?

Felipe II lloró al hundirse su flota.

¿No lloró nadie más?

Federico II ganó la Guerra de los Siete Años.

¿Quién la ganó, además?

Una victoria en cada página.

¿Quién cocinaba los banquetes de la victoria?

Un gran hombre cada diez años.

¿Quién paga sus gastos?

.

Una pregunta para cada historia.

.

Bertolt Brecht

.

El cant dels invadits

.
En memòria de Domènech Serra Estruch (Bràfim, 1917 - Barcelona, 2009), capità de l'exèrcit de la República i guerriller antifranquista mort ahir als 91 anys. Amb la seva desaparició hem perdut una ment inquieta, una persona sàvia i un home coherent. Et trobarem a faltar.

.

No passareu! I, si passeu,
serà damunt d’un clap de cendra;
les nostres vides les prendreu,
nostre esperit no l’heu de prendre.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!
.
No passareu! I, si passeu,
quan tots haurem deixat de viure,
sabreu de sobres a quin preu
s’abat un poble digne i lliure.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!
.
No passareu! I, si passeu,
decidirà un cop més la història,
entre el saió que clava en creu
i el just que hi mor, de qui és la glòria.
Mes no serà! Per més que feu,
no passareu!
.
A sang i a foc avançareu
de fortalesa en fortalesa,
però, què hi fa? Si queda en peu
quelcom més fort; nostra fermesa!
Per això cantem: “Per més que feu,
no passareu!
.
...........................Apel·les Mestres
.

José Agustín Goytisolo

.
La tarda del 19 de març de 1999 el poeta José Agustín Goytisolo obria la finestra de casa seva i es llançava al buit.

.

Era divendres. Encara me'n recordo. Vaig sentir la notícia per la ràdio, al Bar Pastís.

.

Avui, deu anys després, Café Lisboa dedica un petit espai a la seva memòria amb aquesta cançó.

Petita guerrillera, sagitària

.

L'Anna de Sabadell em va enviar aquest poema per felicitar-me l'aniversari. L'escriu Maria Mercè Marçal dedicat a la seva filla "... però jo te'l passo a tu perque m'agrada...". A mi també m'ha agradat molt i vull compartir-lo amb tots vosaltres. Gràcies bonica.

.

Petita guerrillera, sagitària

que apuntes lluny, portes enllà de casa,

reixes enllà dels braços que et cenyeixen

insidiosament, i amb nom d´amor

bategen els paranys de cada dia!

No els miris: cor enllà, mirall enllà,

ombres enllà, els meus ulls

han apostat per tu.

.

........................Maria Mercè Marçal

.