Rosa, que l' amor s'hi posa

Tenia 4 o 5 anys quan em va donar pel rosa. Ho volia tot d' aquest color: la roba, les sabates, la motxilla, la tovallola de platja... Després se'm va passar. Mai més he tornat a tenir res de color rosa.

.

.

Entre tu i jo

.

Això de les relacions humanes és una cosa extraordinariament complicada. I si hi ha amors pel mig encara més. Fem veure que no ens importa el que ens importa i que ens importa el que no ens importa. Mesurem cada paraula i cada gest amb por de cometre un error fatal. Donem mil voltes a cada conversa, a cada situació. Intentem interpretar el que han dit i el que no diuen. Les respostes i els silencis.

.

Seients reservats

.

Pugem a l’autobús. Està ple. Una noia jove i una senyora gran ens miren. Ma mare porta el braç embenat i no es pot agafar. L’autobus corre pels carrers estrets i mal asfaltats. Salta. Ma mare fa equilibris per no caure. La senyora gran s’aixeca: “Segui, si us plau”. Ma mare seu. La senyora gran es queda dreta. La noia jove ens continua mirant des del seient.

.

.

"(...) Os porteiros da canna eram, em geral, velhotes achacados e ainda por cima quasi sempre constipados por causa das correntes d'ar inevitáveis nas entradas dos palácios. Tossiam muito e outrotanto acontecia aos archeiros."

Palácio Nacional da Ajuda, Sala do Porteiro da Cana

.

Comiat

.

Me'n vaig. Deixo Lisboa. Torno a Barcelona definitivament. Estic trista. Trobaré molt a faltar aquesta ciutat.

.

La vie en rose

Pluja

.

Plou i fa sol,

les bruixes es pentinen;

plou i fa sol,

les bruixes porten dol.

.

.

Aquesta setmana plou. Encara que faci sol quan surts de casa, has d'agafar el paraigues. D'un moment a l'altre pot començar el diluvi universal. Amb una mica de sort, potser només durarà una estoneta i de seguida tornarà a sortir el sol.

Que seré quan sigui gran?

.
Quan sigui gran vull ser...

... conductora de tramvies!

.