Tenia 4 o 5 anys quan em va donar pel rosa. Ho volia tot d' aquest color: la roba, les sabates, la motxilla, la tovallola de platja... Després se'm va passar. Mai més he tornat a tenir res de color rosa.
.
.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Jejeje... aixo ens ha passat a molts... amb colors, gustos, o llocs... :) Com quan algu menja dolços tot el dia i despres no els pot veure en una temporada...
Per cert, seguiras escribint el blog desde barna?
aix... dels dolços no em canso. Sense una bomba de sucre em pujo per les parets.
Publicar un comentario