.
Això de les relacions humanes és una cosa extraordinariament complicada. I si hi ha amors pel mig encara més. Fem veure que no ens importa el que ens importa i que ens importa el que no ens importa. Mesurem cada paraula i cada gest amb por de cometre un error fatal. Donem mil voltes a cada conversa, a cada situació. Intentem interpretar el que han dit i el que no diuen. Les respostes i els silencis.
.
3 comentarios:
Uf! és tan difícil...Sóc expert en cometre errors, he comés tots els possibles (o quasi) i he arribat a la conclusió de no fer cas més que al que realment m'importa, que cadascú ha de ser un mateix; perdre els prejudicis i la por als post-judicis.
molt bo tia, realment trigues a escriure segons que, però quan ho fas la claves.
felicitats
És la part que un deixa de ser per convertir-se en algú nou o quan la colisió de vides estira i arronsa cada una d'elles. És tenir la raó o voler tenir-la. És sentir que formes part de la persona que estimes i et sents a mans d'ella, no per voluntat sinó per sentiments. Cada cosa que allà existeix, cada silenci, paraules, somnis, frustacions, etc, marquen un vaivé infinit.
I és aquest desequilibri produït per la desarrel de la tranquilitat i la monotonia el que se'ns fa alhora difícil i alhora maravellós.
Un petonet fea!!!! ;)
Publicar un comentario