Todos la huelga...

. 
Avui tothom al carrer contra la reforma laboral i les retallades socials. Defensem els nostres drets! Lluitem pel nostre futur!

.

.

.

Una vida contra la amnesia histórica

.

.
El diari Público va publicar ahir una entrevista a Lluís Martí Bielsa, company de l' Associació Catalana d'Expresos Polítics.
.

Cliqueu aquí per llegir-la
.

Largo Dr. Salazar

.

La Câmara Municipal de Santa Comba Dão va inaugurar dissabte 25 d' abril el nou Largo António de Oliveira Salazar. La reobertura de la plaça dedicada al dictador era un dels actes inclosos en el programa municipal per commemorar els 35 anys de la Revolució dels Clavells.

.

.

Extracte del programa de commemoracions del 25 d' Abril a Santa Comba Dão:

.

17h .Inauguração da requalificação do Largo António de Oliveira Salazar com porco no espeto e actuação da Tuna Santo Estevão.

Local: Largo em frente à Junta de Freguesia de Santa Comba Dão

.

Corrandes d' Exili

.

.

.

-

.

.

.

.

.

.

Avui fa 70 anys, les tropes franquistes entraven a Barcelona. Mentre alguns saluden als feixistes i la majoria intenta passar desapercebuda (amagant-se o deixant-se veure entre els qui celebren l'entrada), milers de persona fugen de la ciutat camí de l'exili. Altres havien sortit ja abans i molts més se n'afegiran pel camí. Llargues files de refugiats omplen carreteres i camins de muntanya en direcció a França. És l'últim intent d'escapar d'una repressió que es preveu sagnant.

.

Es calcula que entre gener i febrer de 1939 unes 500.000 persones travessen la frontera francesa per Catalunya. A aquestes xifres cal afegir-hi aquells que havíen passat la frontera des del Pais Basc i Aragó, els que aconsegueixen fugir per mar i alguns que intenten sortir d'Espanya per la frontera portuguesa.

.

Lluís Llach posa música al poema de Pere Quart

.

2009

.

.

Primer post del 2009. Un nou any que comença tenyit amb la sang de més de 1400 palestins assassinats a Gaza. I la de tantes altres persones que dia rere dia continuen morint en altres llocs del món sense que ja ningú els conti. Han deixat de ser notícia. La Comunitat Internacional tira la pedra i amaga la mà. I a la nostra societat ni tan sols la solidaritat escapa de les modes. Kosovo, Afganistan, Irak, Líban... Quant de temps trigarem en oblidar també Palestina?

.

Benvinguda Palestina (Marhaba Filistin)

..

Diumenge 16 de novembre El Periódico va publicar una entrevista a la Laura Beaumont, coordinadora de la Xarxa d'Enllaç amb Palestina i amiga de Café Lisboa.

.

Cliqueu aquí per llegir-la

.

Dret a decidir

.

Aquesta setmana ha arribat al port de València el vaixell de l' ONG holandesa Women on Waves. Un cop més es posa de manifest que l'interrupció voluntària de l'embaràs és un tema d'actualitat que si preocupa a la societat espanyola.
.

.

.
Women on Waves és una ONG creada l'any 1999 amb l'objectiu de garantir els drets sexuals i reproductius de les dones a qualsevol lloc del món. Una de les seves accions és la realització d'avortaments en països on està prohibit o la llei és molt restrictiva.

.

Utilitzen una clínica mòbil preparada per a dur a terme avortaments farmacològics en condicions sanitàries adequades i sempre sota supervisió mèdica. Aquests renen lloc en un aigües internacionals segons les condicions establertes a la legislació holandesa. Els únics rquisits són l'autorització de la dona i no superar les set setmanes d'embaràs.

.

Aquesta unitat actua sempre en col·laboració amb col·lectius i professionals locals. Fins ara ha visitat quatre països europeus: Portugal, Irlanda, Polònia i Espanya.

.

Aigua

Llegeixo notícies sobre tranvasaments, aportacions puntuals d’aigua o com li vulguin dir. Barcelona no té aigua. Portaran aigua de l’Ebre per a que pugui beure.

Solucions immediates per a una societat que pensa a curt termini. Solucions que no impliquen cap mena d’esforç ni renuncia.

Barcelona té sed però posa rentadores buides i s'oblida de tancar l’aixeta. Cada cop hi ha més spas. Les piscinas dels hotels estan plenes i amb el bon temps s’omplen les particulars. Camps de golf i parcs aquàtics continuen funcionant. Creixen les urbanitzacions. I es rega quan plou.

.

Seients reservats

.

Pugem a l’autobús. Està ple. Una noia jove i una senyora gran ens miren. Ma mare porta el braç embenat i no es pot agafar. L’autobus corre pels carrers estrets i mal asfaltats. Salta. Ma mare fa equilibris per no caure. La senyora gran s’aixeca: “Segui, si us plau”. Ma mare seu. La senyora gran es queda dreta. La noia jove ens continua mirant des del seient.

.

El "niño de los pelos"

Per a la Laura, que em va presentar al niño de los pelos i va explicar-me la seva història.

Handala és un nen palestí de 10 anys, els mateixos que tenia el seu autor quan va haver d’abandonar la seva terra. No creixerà fins que no pugui tornar a casa seva. Viu en un camp de refugiats i va descalç, com la major part dels nens als campaments.

.

Handala creua els braços com a rebuig a les solucions que la comunitat internacional proposa per al Pròxim Orient i dóna l'esquena al món que ignora i permet les contínues agressions a la seva gent. No es girarà fins que no acabi el conflicte.

.

Handala va ser adoptat com a símbol de la identitat palestina. Representa la resistència i la lluita del seu poble. El seu nom vol dir amargor.

Handala és un personatge creat per Naji al-Ali, dibuixant i caricaturista polític palestí assassinat per uns desconeguts l'any 1987. Apareix per primer cop el 1969 al diari al Qabas. Està present a casi totes les vinyetes del seu creador.

.

"nosotras parimos, nosotras decidimos"

" Concorda com a despenalização da interrupção voluntária da gravidez, se realizada, por opção da mulher, nas 10 primeiras semanas, em estabelicimento de saúde legalmente autorizado? "

L' 11 de febrer de 2007 el SI guanyava per un estret marge (59%) el referèndum sobre la despenalització de l' avortament a Portugal.

Aquí us deixo un video del Movimento Democrático de Mulheres en el primer aniversari d'aquesta victòria.

.

" Varias veces había tenido ocasión de dialogar con un compañero que parecía bastante sensato y siempre le había oído encarecer la necesidad que se hacía sentir en nuestro movimiento del concurso de la mujer. Un día, que se daba una conferencia en el Centro, le pregunté: - Y tu compañera ¿por qué no ha venido a oír la conferencia? - La respuesta me dejó helada: - Mi compañera tiene bastante que hacer con cuidarme a mí y a mis hijos -. Otro día fue en los pasillos de la Audiencia. Me hallaba en compañia de un camarada que ostentaba un cargo representativo. Salía de las salas una abogada, tal vez defensora de la causa de algún proletario. Mi acompañante la miró de soslayo y murmuró mientras esbozaba una sonrisa rencorosa: - A fregar las mandaba yo a éstas - . "

Lucía Sánchez Saornil (Solidaridad Obrera, 1935)

.