. Adriano Correia de Oliveira i José Afonso van ser els principals referents de la música d'intervenció portuguesa als anys 60 i 70. Avui, casi trenta anys després de la seva mort, Adriano Correia de Oliveira és una figura practicament oblidada.
. .
.
El año 1959 Adriano Correia de Oliveira (Porto, 1942 - Avintes, 1982) llega a Coimbra para estudiar derecho. Allí se inicia en el mundo de la música y participa activamente en los movimientos de oposición a la dictadura con la Associaçao Académica de Coimbra y el Partido Comunista Portugués.
A pesar de haber vivido apenas cuarenta años publicó siete discos y el año 1979 fue uno de los fundadores de la cooperativa musical Cantabril en la que participan entre otros José Afonso y Luis Cilia. En su obra predominan la canción de Coimbra y la poesia de diversos autores de la resistencia.
Els visitants habituals de Café Lisboa ja coneixen João Afonso, un cantautor portuguès nascut a Moçambic l’any 1965, quan el país era encara una colonia. La seva obra barreja composicions pròpies i adapatacions amb influències de la música urbana africana i els ritmes tradicionals portuguesos.
.
.
Videoclip de la cançó Morrer em Zanzibar (Zanzibar, 2002)
. Ens volen fer creure que tenim un govern d'esquerres. Que la seva manera de fer és diferent. I es mouen per valors que no són només els diners i les quotes de poder. Però és mentida. Només són paraules buides. Darrera dels seus discursos no hi ha res. Els valors i la ideologia es demostren dia a dia. Amb fets. I el que ells deixen veure és precissament el contrari del que prediquen. Els seus discursos no són sinó una disfressa.
João Afonso, cantautor portuguès més conegut per ser nebot de José Afonso que per la seva pròpia trajectòria: quatre discos i nombroses col·laboracions.
Avui fa 70 anys, les tropes franquistes entraven a Barcelona. Mentre alguns saluden als feixistes i la majoria intenta passar desapercebuda (amagant-se o deixant-se veure entre els qui celebren l'entrada), milers de persona fugen de la ciutat camí de l'exili. Altres havien sortit ja abans i molts més se n'afegiran pel camí. Llargues files de refugiats omplen carreteres i camins de muntanya en direcció a França. És l'últim intent d'escapar d'una repressió que es preveu sagnant.
.
Es calcula que entre gener i febrer de 1939 unes 500.000 persones travessen la frontera francesa per Catalunya. A aquestes xifres cal afegir-hi aquells que havíen passat la frontera des del Pais Basc i Aragó, els que aconsegueixen fugir per mar i alguns que intenten sortir d'Espanya per la frontera portuguesa.
Avui m'ha vingut al cap una cançó que m'agradava molt quan era adolescent. I m'he adonat de que m'estic allunyant cada cop més d'alló que sempre havia volgut ser per abocar-me a una vida grisa que mai he desitjat i que dubto que algun dia arribi fer-me feliç. . Em pregunto que se n'ha fet dels somnis i les inquietuds que tenia fa alguns anys. Que queda d' aquella Eli que sabía el que volia i no estava disposada a permetre que ningú li digués el que havia de fer o de pensar?
. Crec que comença a ser hora de rebel·lar-me contra mi mateixa per evitar que la inèrcia em continui portant pels camins de la convencionalitat que mai hagués volgut trepitjar.
El cantautor Mikel Laboa (Pasaia, 1934 - Donostia, 2008) murió ayer a los 74 años de edad. Estaba considerado un icono de la cultura vasca de todos los tiempos. Su obra combina canciones tradicionales, poesías musicadas y composiciones propias.Hoy Café Lisboa dedica este pequeño espacio a su recuerdo.
José Afonso posa música a un poema d'António Vicente Campinas dedicat a Catarina Eufémia, assassinada per la policia l'any 1954 quan participava en una vaga.