.
Pugem a l’autobús. Està ple. Una noia jove i una senyora gran ens miren. Ma mare porta el braç embenat i no es pot agafar. L’autobus corre pels carrers estrets i mal asfaltats. Salta. Ma mare fa equilibris per no caure. La senyora gran s’aixeca: “Segui, si us plau”. Ma mare seu. La senyora gran es queda dreta. La noia jove ens continua mirant des del seient.
.
3 comentarios:
Lamentablemsnt ja no ens escandalitzem per això. L'altre dia, a Tarragona, per deixar el seient a una parella d'avis ens volien donar diners. òbviament no els vam acceptar.
Hi ha gent que ha perdut els principis de l'educació i la solidaritat- els meus avis ja ho deien quan jo era ben petit.
cada dia som menys humans, menys part de la societat.
realment son coses per indignar-se, la penya te l'educació allà.
jo, de ta mara li hagués donat una puntada de peu al cul tot convidant-la a tornar a l'escola...
Publicar un comentario