.
" Varias veces había tenido ocasión de dialogar con un compañero que parecía bastante sensato y siempre le había oído encarecer la necesidad que se hacía sentir en nuestro movimiento del concurso de la mujer. Un día, que se daba una conferencia en el Centro, le pregunté: - Y tu compañera ¿por qué no ha venido a oír la conferencia? - La respuesta me dejó helada: - Mi compañera tiene bastante que hacer con cuidarme a mí y a mis hijos -. Otro día fue en los pasillos de la Audiencia. Me hallaba en compañia de un camarada que ostentaba un cargo representativo. Salía de las salas una abogada, tal vez defensora de la causa de algún proletario. Mi acompañante la miró de soslayo y murmuró mientras esbozaba una sonrisa rencorosa: - A fregar las mandaba yo a éstas - . "
Lucía Sánchez Saornil (Solidaridad Obrera, 1935)
.
1 comentario:
Des del marxisme som conscients que el patriarcat és fruït del model econòmic i de producció, per tant per unes noves relacions interpersonals i de gènere cal canviar el sistema econòmic. Però, des de la tradició política emancipatòria,massa sovint s'ha caigut en el parany de relagar la lluita per la igualtat a un segon terme pensant ingènuament que fent un canvi en les estructures econòmiques això canviarà. Fins i tot, s'ha pensat que era un tema secundari. Davant d'això cal respondre que no n'és de secundari, que és un dels pilars fonamentals d'opressió del sistema i que es pot avançar en aquest terreny abans del canvi de model, perquè si no ho treballem reproduirem el mateix model de relacions socials en tots els àmbits d'actuació.
No oblidem que tota persona està alienada i ningú és el militant perfecte, en el tema de l'emancipació femenina es veu clarament. De totes maneres tenim les eines ideològiques que ens permeten combatra-ho, des de Engels, passant per Kollontai, fins a Beauvoir.
Això és feina de les dones, i també és feina dels homes, perquè els homes també patint el model patriarcal, també ens anula com a persones, ens vol insensibles i competitius.
Us enganxo part del document polític del III Congrés de JC (la secta que dius tu,jejeje), que va en la línia que esmento.
"No es pot destruir el patriarcat sense combatre el capitalisme, ja que el sistema capitalista s’ha
recolzat en l’organització patriarcal de la societat per a imposar-se. Per tant, no podem combatre el
capitalisme sense tenir en compte la lluita contra el patriarcat. No n'hi ha prou amb acabar amb l'actual
sistema per aconseguir un món de plena igualtat entre homes i dones; cal interioritzar la lluita feminista com a part integral de la pràctica revolucionària, com a una part ja integrada en la teoria emancipatòria marxista."
"Els rols socials patriarcals no només afecten a les dones. Hem de ser conscients que els costums i
relacions socials que formen la base del sexisme imposen també als homes pautes, valors i rols que resulten
negatius per a ells; limitant la seva independència i la seva autonomia, no responsabilitzant-se de les tasques
reproductives, autorreprimint-se en l’àmbit emocional i situant, en el nucli de la seva interacció social, la
violència i la jerarquia."
"Avui en dia ja no es pot ser marxista sense ser feminista"
Publicar un comentario