Tinc l’ estrany costum de fixar-me sempre en els carros de la compra. Al supermercat, a la carnisseria, a la fruiteria o al forn de pà. M' agrada fixar-me en el que compra la gent i imaginar-me la seva vida, la seva personalitat, el seu estat d'ànim. El cistell de la compra diu molt d'una persona. Com les mans i les celles.
.
4 comentarios:
ai, sí! jo faig el mateix! normalment a la cua de la caixa quan toca pagar. Em fixe en el que van traient del carro imaginant-me quina classe de vida tenen segons el que mengen...
Jo sempre compru xocolata i pans de llet. Què penses de la meva vida?
Jajaja... si veiessis el meu, diries que soc un friki, per variar ;)
Nimue, m'encanta saber que tu també ho fas. Sempre em diuen que estic una mica boja i faig coses molt rares.
Shelley, no és el mateix perque de tu ja tinc una idea creada. Si no et conegués de res i et trobés al super sempre carregada de xocolata i panets de llet, segurament pensaria que estàs com una cabra, que t'agraden les coses bones i que no vols crèixer del tot i convertir-te en una adulta avorrida.
Ferri, sempre diré que ets un friki. No em cal veure el teu carro de la compra :-P
Publicar un comentario