Seients reservats

.

Pugem a l’autobús. Està ple. Una noia jove i una senyora gran ens miren. Ma mare porta el braç embenat i no es pot agafar. L’autobus corre pels carrers estrets i mal asfaltats. Salta. Ma mare fa equilibris per no caure. La senyora gran s’aixeca: “Segui, si us plau”. Ma mare seu. La senyora gran es queda dreta. La noia jove ens continua mirant des del seient.

.

.

"(...) Os porteiros da canna eram, em geral, velhotes achacados e ainda por cima quasi sempre constipados por causa das correntes d'ar inevitáveis nas entradas dos palácios. Tossiam muito e outrotanto acontecia aos archeiros."

Palácio Nacional da Ajuda, Sala do Porteiro da Cana

.

Comiat

.

Me'n vaig. Deixo Lisboa. Torno a Barcelona definitivament. Estic trista. Trobaré molt a faltar aquesta ciutat.

.

La vie en rose

Pluja

.

Plou i fa sol,

les bruixes es pentinen;

plou i fa sol,

les bruixes porten dol.

.

.

Aquesta setmana plou. Encara que faci sol quan surts de casa, has d'agafar el paraigues. D'un moment a l'altre pot començar el diluvi universal. Amb una mica de sort, potser només durarà una estoneta i de seguida tornarà a sortir el sol.

Que seré quan sigui gran?

.
Quan sigui gran vull ser...

... conductora de tramvies!

.

Una tarda per a mi

.

Avui no tinc ganes de fer res. Hauria d'estar treballant en el projecte. Però només em ve de gust estar al sofà, embolicada amb la manta, llegint o mirant la primavera per la finestra.

No crec que aconsgueixi fer res productiu així que aprofitaré per cuidar-me una mica. Aquesta tarda és per a mi. Te de menta amb mel, crep de xocolata, música bonica, espelmes, dutxa d’aigua calenta, pintar-me les ungles i una sessió de cremes per posar-me ben guapa i començar la setmana amb energia.

.