Pròleg

Senyores i Senyors, segurament molts de vostès han passat per alt l’obertura d’aquesta plana web, del bloc de notes cibernètic d' una catalana en terra de sardines i clavells. En temps de mediocritat quotidiana, que contrasta amb les absurdes ànsies d’intel·lectualitat d’una minoria, és d’agrair l’existència d’espais com aquests. No vull quedar bé, ni fer la pilota, no em mou cap interès. Les coses com són. Tan sols escric unes línies perquè cal fer notar que l’autora del bloc és una de les ments més lúcides que conec. Una persona allunyada de certeses absolutes, plena de contradiccions, que avança silenciosament, a diferència d’ignorants, apolítics o falsos savis.

Un dels subtítols que es va proposar per aquest blog, “Continguts i accessoris per fugir de la realitat”, ens explica en poques paraules què pretén el Cafè Lisboa. L’autora ens servirà, calentons, textos aliens, fotografies, art o comentaris propis. El cafè, el te, o la xocolata. Li aboquen el sucre (sucre moreno per les persones més bohèmies, segurament comprat al Carrefour, com es compra la bohèmia als mercats de valors acceptats), prenen la cullereta i remenen la consumició, a poc a poc, seguint el sentit de les agulles del rellotge que penja de la paret.

Esperem que aquest local es converteixi en un lloc acollidor, prengui una atmosfera viva, que no sigui neutral, com impregnada per tabac de pipa. Que el servei sigui excel·lent, i la decoració ens envolti de manera dissimulada, ens faci sentir com a casa però amb un toc de distinció. Emuli els bars dels pijo-progres però sense ser fastigosos com aquests (estan ben aconseguits però els sers que els habiten mereixen el més absolut menyspreu). Aquest local és per a gent normal, ni pijos,ni garrulos, ni intel·lectuals. Gent amb ganes de sentir i de pensar, fugir un instant de la rutina.

Però no esperin tenir-ho tot fet, l’autora els serveix allò que vol compartir amb vostès, les sensacions al prendre-ho són part de la seva imaginació, sentiments i estat d’ànim. Agafin la tassa a poc a poc, amb ganes d’assaborir el seu contingut, de notar l’escalfor que contradiu el fred del carrer. Tanquin els ulls i frueixin. No oblidin xerrar amb els que l’acompanyen a la taula.

Ricard