Autoretrat

.
" Tinc un caràcter bastant dolent. Generalment, quan sembla que estic contenta, estic d'un humor de mil dimonis, i al revés; sóc quieta i violenta, apassionada i serena, innocent i complicada. Per això hi ha gent que no es cansa de veure'm, i gent que no em pot aguantar ni cinc minuts. Segueixo els canvis del temps. En principi sóc esquerpa. I puc arribar a ser autoritària. Viure amb mi és francament difícil. Però, en el fons, si em deixen en pau, sóc una bona persona, amb una inclinació marcada cap al romanticisme, el sentimentalisme i la nostàlgia, que procuro dissimular perquè considero que són sentiments negatius. (...) El principal tret del meu caràcter és la necessitat de fugir. "
.
"Sóc una persona temperamentalment de tipus solitari. Necessito la solitud per viure i la cultivo. He sentit profundament la solitud dintre de mi. Sé el que és estar sola. És a dir, jo quan sóc jo és quan estic sola. Només sóc jo mateixa quan estic sola. (...) Sóc una persona que fujo de la companyia. Sóc i sempre he estat asocial (...). La gent aviat em fa nosa."
.

.Mercè Rodoreda .Autoretrat

.
.

Mario Benedetti

.

.

Querido Mario,

Hace ya tiempo, con motivo de tu muerte, publiqué en este mismo espacio un post dedicado a tí (ver aquí). Quien me iba a decir a mí, que en aquellos momentos apenas sabía ubicar Uruguay en un mapa, que hoy, seis años después, sería una montevideana más.
.
.

.

Tratando de encontrar el equilibrio.

.

Grácias

.

.

Gracias por seguir ahí y darme un empujoncito de vez en cuando pero, la verdad, os agradecería mucho más que me dejaseis levantarme y curar las heridas de la caída. Vuestra presencia me resulta desagradable.
.
.

Caída

 .
Tantos días revolviéndome contra lo inevitable. Tanta energia gastada en negar lo evidente. Y al final no he tenido más remedio que reconocer mi caída. Asumir que estoy hecha añicos y aceptar que voy a comerme un montón de días malos antes de que pueda volver a levantarme. Cuando ya casi no me quedan fuerzas es cuando más valor voy a necesitar.

.
.

Bom dia tristeza

.
Una canción preciosa. Una bonita voz. Hoy ha salido el sol pero los ánimos siguen nublados.

.
 .

.

.

.

Ho reconec. No sempre sóc tant profunda ni tan intel·lectual com alguns volen pensar. Fins i tot puc ser absolutament superficial sense que em representi cap problema. No em fa vergonya dir-ho.

.

No em resulten creïbles a les persones que són sempre profundes, intel·lectuals, correctes i responsables i si, a més a més, pretenen que tu siguis igual a ells, no només em provoquen desconfiança: directament em fan ràbia.

.

M'agrada riure de tot, també de mi mateixa i de les coses que considero importants. No crec que sigui pas una falta de respecte, sempre i quan no es faci de mala fe. En aquest món no hi ha res prou sagrat com per a no poder ser criticat o tractat amb ironia. Estic cansada d'aquesta cultura de l'aparença i el politicament correcte on la forma és més important que el fons.

.
.