.
Avui m'ha vingut al cap una cançó que m'agradava molt quan era adolescent. I m'he adonat de que m'estic allunyant cada cop més d'alló que sempre havia volgut ser per abocar-me a una vida grisa que mai he desitjat i que dubto que algun dia arribi fer-me feliç.
.
Em pregunto que se n'ha fet dels somnis i les inquietuds que tenia fa alguns anys. Que queda d' aquella Eli que sabía el que volia i no estava disposada a permetre que ningú li digués el que havia de fer o de pensar?
.
Em pregunto que se n'ha fet dels somnis i les inquietuds que tenia fa alguns anys. Que queda d' aquella Eli que sabía el que volia i no estava disposada a permetre que ningú li digués el que havia de fer o de pensar?
.
Crec que comença a ser hora de rebel·lar-me contra mi mateixa per evitar que la inèrcia em continui portant pels camins de la convencionalitat que mai hagués volgut trepitjar.
Crec que comença a ser hora de rebel·lar-me contra mi mateixa per evitar que la inèrcia em continui portant pels camins de la convencionalitat que mai hagués volgut trepitjar.
.
.
.
4 comentarios:
"Crec que comença a ser hora de rebel·lar-me contra mi mateixa per evitar que la inèrcia em continui portant pels camins de la convencionalitat que mai hagués volgut trepitjar. "
genial!
una abraçada
Estic d'acord, doblement genial! Però malauradament voleu dir que la vida no és així? Voleu dir que no estem aquí per caminar per camins repetitius? Qui ens assegura que un canvi millorarà la nostra vida i que no s'acabarà convertint en convencionalitat també? No faig més que preguntar-m'ho al llarg d'aquests mesos i no sé trobar la resposta. Em trobo empresonada en la meva vida però tampoc tinc forces ni ganes per canviar-la. Algú te el secret per fer-ho??? Li compro!
Suposo que tot acaba per tornar-se repetitiu, però l'important és que allò que fas t'ompli. Ser sincer amb tu mateix, aquí és on crec que està la clau per sortir de la convencionalitat. No deixar-nos portar per les aparences ni per allò que els altres volen de nosaltres.
La vida ens ofereix mil camins, és la por qui ens impedeix explorar-los fins trobar el que més ens agrada. Acabem per deixar-nos portar i ens consolem dient que la vida és així.
Jo tampoc sé com fer-ho. Em trobo com tu empresonada en la meva vida. Tinc ganes de canviar-la però no acabo de trobar les forces.
Jo també l'escoltava molt esta cançó...
Publicar un comentario