Avui em sento una mica menys covard. O una mica més valenta. He aconseguit fer el primer pas per treure'm de sobre la subnormalitat crònica que arrossegava ja fa uns anys i començar a fer front a les pors irracionals que em lliguen de peus i mans. Queda pendent una conversa. No sé quan ni quin serà el resultat. Però realment això no em preocupa. Ja me l'imagino i el tinc assumit. Necessito alliberar-me de tot això, tancar aquesta història i poder obrir-ne de noves sense aquest llast de por i dubtes que tot ho enverina. És hora de mirar cap a endavant i començar de nou.
.
4 comentarios:
Princesa, como dice Silvio, la cobardía es paraegaries los hombres no para los amantes... La vida consiste en arriesgar, y aunque muchas veces perdamos, siempre llega un puerto amigo donde atracar tu barco. Te quiero con locura, siamesa.
Gracias por todo, princesa. T'estimu molt
la por es molt mala companyia. enverina tots els aspectes de la nostra vida. s'ha de lluitar per allunyar-la. aquest es un primer pas molt important.
una abraçada
Està bé ser valenta però s'ha d'anar amb compte... potser no és el comentari més optimista però es que no estic en molt bona època.
I tancar certes ferides o històries del passat segur que com tu dius, allibera. Dona'm un temps més i t'ho confirmaré ;)
Publicar un comentario