.
Il·lustració: Anne-Julie Aubry
.
Avui em sento com si el món s' enfonsés als meus peus. Els records em persegueixen repetint-me un i altre cop que l'he perdut. I em penedeixo com mai de totes les oportunitats que vaig deixar escapar. Només tinc ganes de plorar fins que se m' acabin les llàgrimes.
.
9 comentarios:
No te hundas, preciosa, deja huir a los recuerdos de ti, no te fustigues, ámate porque eres maravillosa. Te quiero, princesa...
A vegades, només a vegades, va bé plorar una mica; però pensa que tú vals més que tota la pena i tristesa que puga haver-hi al teu voltant. Disfruta de les petites coses de cada día i poc a poc tot anirà millor. Si et val de consol jo tampos estic passant per un bon moment, per sort he aprés fa poc a prendre'm la vida amb filosofia.
Un petonet
No ploris bonica...segur que t´espera una alegria
Gràcies per estar al meu costat quan us necessito. !
Quizás sea el mar: yo también te quiero a ti, princesa wapa. A ver si nos vemos un dia de estos y enterramos nuestras penas en chocolate.
Marc: espero que el teu mal moment no sigui res greu i que passi ben aviat. No m'agrada gens plorar. Després encara em sento pitjor. Ja intento prendre'm la vida d'una altra manera però quan em sembla que ho estic aconseguint alguna cosa em torna al punt d'origen. Com t'ho has fet tu?
Anna: ets l' Anna de Sabadell?
Ànims a tots dos. Aconseguirem sortir del forat i deixar enrere els mals moments
si...
avui et truco
Ànims, el passat només serveix per apendre, si tens ganes de recordar fes-ho amb un somriure. El present i el futur són per ilusionar-se.
He tingut sort amb les meues famílies (no només en tinc una i ja ho cometaré a algun post properament), els treballs que he fet fins ara m'han ajudat relativament i la busca de suports espirituals dins altres cultures són un altra de les bases per a la meua metamorfosi. Aquest estiu, gràcies a uns companys sud-africans, costaricencs, hindús i la meua família belga ha patit una metamorfosi emocional que no té marxa enrere. Tinc problemes però "el mateix terra que et fa caure t'ajuda després a aixecar-te"
Un petó guapíssima!
Ja saps que sempre estem amb tu ;)
I perquè no en pensas en aquestes que si vas agafar?
Algú em va dir que sempre que trïas, la teva decisió és la correcta; i saps qué? Aquell que m'ho va dir, tenia raó.
Un petó
I gràcies per la teva visita al meu Largo das Portas do Sol!
Publicar un comentario