Tinc una tendència suïcida a deixar-me lligar pel passat. No sé deixar enrere les velles històries perquè no puc evitar deixar-me portar per vells sentiments. Sóc incapaç de fer fora de la meva vida a les persones que en algun moment van ser importants per mi. Cada cop que tornen a donar senyals de vida se m'obliden tots els mals rollos. I inevitablement acabo donant-me de cap contra la paret una vegada més.
.
Maleïda empatía que apareix quan no la necessito. Maleïda nostalgia que no acaba de marxar mai.
.
4 comentarios:
Em sona aquest problema. A mi em passa el mateix, i mira que ho intento a vegades de deslligar-me de certes persones del passat. Només ho he aconseguit una vegada i feina m'ha costat.
jeje... estem igual. M'agrada viatjar pels blocs perquè em sento compresa, recolzada... De vegades ens sentim bitxos raros perquè les persones que ens envolten sempre semblen més fortes. Aquí els lligams són diferents.
Princesa, una vez más, creo que necesitamos vaciar la mochila para poderla llenar o, al menos, para ir más ligeros en nuestro caminar. Olvidar no, pero sí que tendríamos que aprender a convivir con las ausencias.
A mi també em sona tot això.... ai quina pena. Sort que no sóc l'única persona a qui li passa perquè sinó em sentiria pitjor encara. Deslliguem-nos de tot el passat i a mirar endavant!
Publicar un comentario