Per sort em sembla que sóc una inadaptada jo... estic aquí al mig i encara no sé que hi foto! :D
Jo de tu Marc m'ho agafava com un compliment, em sembla que qui t'ha fet aquest comentari més aviat t'enveja l'estil de vida... tot i que no ho reconeixerà! jeje
Qui t'ho ha dit té raó. No tens una vida standard i això et fa ser un bitxo raro perquè no segueixes al ramat. Ets tu qui ha de valorar si és bo o dolent.
Series més feliç casat, amb descendencia, feina estable i hipoteca?
Curiosa idea tens de la felicitat, Eli...prefereixo ser un bitxo raro. per cert, tenim pendent una conversa a tres bandes per mirar de fer la quedada, penso que Lleida podria ser una bona opció
Marc: suposo que la meva idea de la felicitat és com la majoria de les meves idees: simple. La felicitat està en poder fer les coses que t'agraden i viure la vida a la teva manera.
11 comentarios:
Avui m'acaben de dir que el meu estil de vida no és el més socialment acceptat. No sé si agafar-me ho com un complit o com quelcom dolent...
Per sort em sembla que sóc una inadaptada jo... estic aquí al mig i encara no sé que hi foto! :D
Jo de tu Marc m'ho agafava com un compliment, em sembla que qui t'ha fet aquest comentari més aviat t'enveja l'estil de vida... tot i que no ho reconeixerà! jeje
Qui t'ho ha dit té raó. No tens una vida standard i això et fa ser un bitxo raro perquè no segueixes al ramat. Ets tu qui ha de valorar si és bo o dolent.
Series més feliç casat, amb descendencia, feina estable i hipoteca?
Curiosa idea tens de la felicitat, Eli...prefereixo ser un bitxo raro.
per cert, tenim pendent una conversa a tres bandes per mirar de fer la quedada, penso que Lleida podria ser una bona opció
Lleida?? ai no sé... aquella ciutat no mata eh? no se pas qui pot viure allí :P
Umm, la felicitat... curiós concepte. Massa feixuc per unes poques línies.
Per cert Eli, m'encanta el Caelum! cada cop que hi vaig em recordo de tu :)
Eli, ets una inadaptada social i això et fa tenir un cercle de gent també estrany.
t'aconsello que maduris, trobis feina estable, t'emparellis, tinguis aliens i et paguis un ninxol!
petons
Laura, gràcies per la part que em toca; que té de dolent ser i estar envoltada de gent estranya???
xD
Marc: suposo que la meva idea de la felicitat és com la majoria de les meves idees: simple. La felicitat està en poder fer les coses que t'agraden i viure la vida a la teva manera.
Marc i Ana: em sembla fantàstic quedar a Lleida. Fa una eternitat que no vaig per allà.
Laura: pagar un nínxol? jo vull que em cremin! posada a gastar, prefereixo invertir els diners en aquelles sabates que vem veure l'altre dia :-)
Molt be guapos, decidit! cap a Lleida! Venga va, ara ja ha de ser el Marc qui ens digui quan torna de Mallorca.
no heu entès la meva ironia...li estava dient a l'eli que fes tot allò en que no la veig...
Publicar un comentario