Hi ha temporades llarguíssimes en les que no passa res. Els dies són tan iguals uns amb els altres que sembla que sempre sigui el mateix. Un dia que no comença ni acaba en un món estàtic en el que res no es mou. Però de cop, d'un dia per l'altre, se't comences a obrir portes. Tot comença a canviar més ràpid del que et dòna temps de veure. I entres en un torbellí que t'arrossega no saps cap a on. Quan aconsegueixes frenar i mires al teu voltant, ni tu mateix ets capaç de reconèixer la teva pròpia vida.
.
1 comentario:
Veig que continuen els canvis en la teva vida, no? Espero que tots siguin per a bé!!!
Un petó.
Publicar un comentario